A work with Eulàlia Rovira

ENG//

2 Medium format photographs
70 x 70 cm

2011-2012

Like Dr. King Hubbert predicted in the mid 20th century and Wikileaks cables confirmed on 2011, Oil extraction has reached its peak and will never be the same. Thus, like in 1973 crisis, oil price increases the recession.

Nowadays many abandoned petrol stations can be seen on the roads and way outs of cities and villages. As if they were the skeleton of a big corpse scattered beside the motorways and roads, these young aged buildings seem to appear like the ruins of an enormous empire not dead yet but on its decline. Our aim is not only making visible this abandonment but also taking a step forward and transforming these spaces. We simply re-name them, setting a sign on their roofs that announces for example a Theatre or a Dance Hall, so that it generates a fiction which permits to represent the romantic possibility of the mutation of these places into cultural infrastructures. The gesture is a simple incision in the landscape that points out a modest proposal in the scene, like the appropriation of empty private spaces for common use –reminding the anarchist and socialist collectivisations of fields and houses around 1936 in Spain- or the pledge for non lucrative and self-organized initiatives, arisen from the joy of doing it rather than any economic interest.

Dance hall and Red Star Theatre

CAT//

2 fotografies de Mig format
70 x 70 cm

2011-2012

Com el Dr. King Hubbert va predir a mitjans del segle XX i Wikileaks va confirmar el 2011, la extracció de Petroli ha arribat al seu màxim y mai més es tornarà a extreure tals quantitats. Així, com a la crisis petrolífera del 1973, el preu del combustible augmenta la recessió que mig món pateix actualment.

Repartides al llarg del territori ens trobem gasolineres abandonades, com si fossin trossos d’esquelet d’un gran cadàver o petites runes d’un inexorable imperi que encara no ha mort, però que es visualitza la seva –imminent- davalla. Ens interessa no només visibilitzar aquest abandó, sinó fer un pas més enllà i transformar aquests espais. Senzillament reanomenant-los, col·locant unes lletres immenses que enuncien un servei cultural i d’oci, com Sala de Ball o Teatre (Red Star), es genera una ficció que ens permet apuntar la possibilitat romàntica -no per romàntica impossible- de que aquells establiments mutin en equipaments culturals públics.

"Sala de ball i Teatre Red Star"

ESP//

2 fotografías de medio formato
70 x 70 cm

2011-2012

Como Dr. King Hubbert predijo a mediados del siglo XX y Wikileaks confirmó en 2011, la extracción de Petróleo ha llegado a su tope y ya nunca más volverá a ver tal cantidad. Así, como en la crisis petrolífera del 1973, el precio del combustible aumenta la recesión.

Repartidas a lo largo del territorio nos encontramos gasolineras abandonadas, como si fueran trozos de esqueleto de un gran cadáver o pequeñas ruinas de un inabarcable imperio que aún no ha muerto, pero que nos permiten visualizar su –inminente- declive. Nos interesa no sólo visibilizar este abandono, sino hacer un paso adelante y transformar estos espacios. Sencillamente renombrándolos, poniendo físicamente unos paneles como los de un servicio cultural i de ocio, como Sala de Baile o Teatro, se genera una ficción que nos permite apuntar la posibilidad romántica -no por romántica imposible- de que esos establecimientos mutaran en equipamientos culturales públicos.

"Sala de baile y Teatro Red Star"

____________________________