wooorks

As if the museum was set on fire its façade started to burn up in a festival of colors, and sparks began to jump almost against the architecture of the building. With this event, I tried to reflect the contradictions between culture and spectacularisation, which nowadays are very used when it comes to macro-events that try to change overnight an area of the city or, simply intend to get the attention of citizens and investors. Medellin is a city that has struggled with many kinds of violences, and continues fighting them. Some of these violences are completely visible and they also celebrate their existence with fireworks; this is the case of far-right paramilitaries that created a celebration on November 31st on 2003 to show their power, and since then the city sets on fire(works) every year. On the other hand, there are violences that are not physically visible but they have so many victims, like exclusion and poverty caused by inequality and gentrification. In the city in fact, fireworks are used by legit power or illegal depending on the celebration, but on the same way, making its existence a spectacle.

This action confronts museums and culture to its own staging, as it happens with fire and its artificial, fireworks.

CAT//

Happening en la Universidad de Antioquia, Medellín, Colombia
Residencia a MuuaLab
2013

Com si el museu estigués en flames la seva façana va començar a cremar en un festival de colors encesos, i les espurnes començaren a saltar contra la arquitectura de l’edifici. Aquest esdeveniment provava de reflectir les tensions o contradiccions que existeixen entre cultura i espectacularització. La pirotècnia és un recurs molt usat actualment en macro-esdeveniments que intenten transformar les ciutats de la nit al dia, o simplement intenten captar (i distreure) l’atenció dels ciutadans. Medellín és un municipi que ha patit i lluitat contra molts tipus de violència i que les segueix combatent. Algunes d'aquestes violències son completament visibles, i celebren també la seva existència amb focs artificials; és el cas de la celebració que els paramilitars van crear el 31 de novembre de 2003 i que des de llavors s'encén cada any la ciutat amb focs (artificials). D'altra banda hi ha violències que no son visibles físicament però que tenen tantes o més víctimes que les del conflicte, com l’exclusió, l’expulsió d’una zona o la pobresa causades por la desigualtat, la gentrificació, i aquestes són celebrades o, al menys no són confrontades. De fet a la ciutat la pirotècnia es usada tant pel poder legítim o pels il·legals depenent de la celebració, però de la mateixa manera, espectacularitzant la seva existència.

Amb aquesta acció es confrontava al museu i la cultura a la seva pròpia escenificació, como passa amb el foc i seu artificial, la pirotècnia.

ESP//

Happening en la Universidad de Antioquia, Medellín, Colombia
Residencia en MuuaLab
2013

Como si el museo estuviera en llamas su fachada empezó a quemar en un festival de colores encendidos, y las chispas comenzaron a saltar contra la arquitectura del edificio. Este evento trató de reflejar las tensiones o contradicciones que existen entre cultura y especatucularización, un recurso muy usado actualmente en macro-eventos que intentan transformar las ciudades de la noche al día, o simplemente intentan captar (y distraer) la atención de los ciudadanos. Medellín es una ciudad que ha padecido y luchado contra muchos tipos de violencia y que las sigue combatiendo. Algunas de éstas violencias son completamente visibles, y celebran también su existencia con fuegos artificiales; es el caso de la celebración que los paramilitares crearon el 31 de noviembre de 2003 y que desde entonces cada año se prende la ciudad con fuegos (artificiales). Por otro lado hay violencias que no son visibles físicamente pero que tienen tantas o más victimas que las del conflicto, como la exclusión, la expulsión de una zona o la pobreza causadas por la desigualdad, la gentrificación, y estas son celebradas o, al menos no son confrontadas. De hecho en la ciudad la pirotecnia es usada tanto por el poder legítimo o los ilegales dependiendo de la celebración, pero del mismo modo, espectacultarizando su existencia.

Con ésta acción se confrontaba al museo y la cultura a su propia escenificación como pasa con el fuego y su artificial, la pirotecnia.